Són «els convidats», que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l'ajut de la gent del país i de col·laboradors convençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d'un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacte els àmbits personals i grupals amb les tragèdies col·lectives. Amb un estil àgil i acurat, l'autor ens transporta a uns temps difícils, que alguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans que acabaran d'omplir les fàbriques del tèxtil. Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans que els acullen.
