El corredor constant enllaça diferents històries que se superposen en plans narratius connectats. La peripècia vital d’en Bernat Collell s’entortolliga amb la cursa de muntanya que està corrent i amb els moments tumultuosos que viu el seu país.
Aquest fil d’exposició permet apreciar les múltiples semblances dels tres escenaris, que comparteixen l’esforç, la lluita, la perseverança i la valentia davant d’un final incert. Una narració que pretén demostrar que impossible és una paraula que s’utilitza sovint de manera excessivament banal i que els límits
estan fets per ser redibuixats quan calgui. Escrita com l’anterior novel·la, en forma de relat d’aventures, ofereix al lector un recorregut de recerca trepidant fins a la darrera pàgina. El corredor constant és també un acte de defensa davant dels atacs salvatges que està rebent el país per preservar a qualsevol preu l’estructura del poder central.
És un crit per desemmascarar el neofranquisme que domina àmplies capes de la societat espanyola i a la vegada per denunciar el silenci còmplice de tots a quells que mentre callen permeten que la repressió es perpetuï.
Si Els peus de Jang Song-Thaek era una reflexió sobre com es manipula la memòria en funció dels interessos del poder, El corredor constant va més enllà i explora la capacitat d’aquest poder per manipular també la realitat.
