Una odissea divertida i vitalista La novel·la de Núria Perpinyà ens submergeix en una odissea a l'interior del cos humà hereva d'Homer i de Joyce. L'heroi protagonista, l'Ubis, un enzim que reparteix energia, s'endinsa en un món fascinant i en un perillós viatge per la sang ple d'aventures, en el curs del qual trobarem les sirenes, l'Hades i el Polifem que ens habiten. Divertida i vitalista, amb una mirada inusual que enllaça amb el gènere fantàstic de les cosmicòmiques de Calvino i dels àtoms parlants de Voltaire, El cos invisible reivindica, amb enginy i de la mà de la gran literatura clàssica, una altra mirada al nostre cos i al món que ens envolta. «El nostre heroi estava coneixent l'univers del més enllà pel qual sempre havia sospirat. La seva família vivia dins un peix envoltada de la foscor marina; quan els van capturar, els van traslladar no sap on; després de sobreviure a milers de saldrocs, va desembocar a la boca d'un humà barbut fins que el corrent d'un bes se l'endugué i quedà amarrat a una humana que considera seva, si és que hi ha boques d'algú. Sabia que era un nòmada, que potser era més peix que persona, però no podia evitar sentir-se com a casa dins aquella doneta que l'havia acollit».
