El 1935 el règim feixista va confinar el pintor i escriptor torinès Carlo Levi a la regió meridional de la Lucània. Levi va descobrir al sud d’Itàlia un món pagès deixat de la mà de Déu i regit per una lògica del tot diferent, amb una existència arrelada a la terra i amb un sistema de creences ancestrals. Una obra punyent i apassionada, amarada de pietat i de solidaritat, a mig camí entre la narració, la crònica i l’assaig.
