Curial i Güelfa és una novel·la de mitjans del segle xv escrita per Enyego d'Àvalos, com ha demostrat recentment Abel Soler. L'obra ens narra les aventures del jove cavaller Curial, d'origen humil, i la seua ascensió social a la cort del marqués de Montferrat. Güelfa, vídua i germana del marqués, s'enamora del donzell i, esdevenint la seua protectora, el sotmet a proves que haurà de superar per tal de demostrar-li la seua fidelitat. La poca experiència del cavaller es veurà compensada per la seua valentia i habilitat en les armes, que el duran sempre a la victòria personal i a la defensa de les causes justes fins al punt de lluitar al costat del rei Pere el Gran o d'aconseguir el reconeixement de l'emperador alemany i del rei de França. No obstant això, la relació amb totes les dones que apareixen en la seua vida, que són les autèntiques protagonistes de la narració i qui mouen els fils de la seua existència, li suposaran les temptacions que, com a jovencell de bellesa extraordinària, haurà de véncer si vol guanyar el favor de Güelfa.
