El darrer just, d’André Schwarz-Bart, narra la història d’una família jueva des de l’època de les Croades a les cambres de gas d’Auschwitz. El darrer just és fruit de l’experiència de l’autor com a jueu durant la guerra. És precisament aquesta experiència la que el va portar a escriure la que seria la seva obra més important, la crònica de la història jueva a través dels ulls d’un supervivent ferit. El darrer just va rebre el prestigiós premi Goncourt 1959. Recuperem la saborosa traducció que el poeta Joan Oliver (1899-1986) en va fer l’any 1973.
André Schwarz-Bart (Metz, 1928-Pointe-à-Pitre, Guadalupe, 2006,), novel·lista francès d’origen jueu-polonès. Una de les seves millors novel·les és precisament El darrer just (1959). Els pares de Schwarz-Bart es van traslladar a França el 1924. El 1941 van ser deportats a Auschwitz. Poc després, Schwarz-Bart, encara adolescent, es va unir a la Resistència. Schwarz-Bart va morir a Guadalupe on va passar els darrers anys de la seva vida.
