Una terra que no es llaura ni se sembra és una terra erma on creixen les males herbes. Una democràcia que oblida la defensa de les llibertats i els drets socials de la seua gent deixa de ser-ho. Uns polítics que corrompen i són corromputs són una gran humiliació per a la democràcia. Daixò alguna cosa ens sona la música, als valencians i valencianes.
Després de 20 anys de majories absolutes, el 2015 el Partit Popular perdia la Generalitat Valenciana i un bon grapat dajuntaments a tot arreu de les comarques del nostre territori. La fi duna era dabús, poder i clientelisme. La resignació no serveix quan la corrupció corca els fonaments dels pilars democràtics.
2015 comportà el repte de donar valor a la paraula i als pactes per a recompondre polítiques, per a cercar noves relacions entre la política i la societat i entre els propis partits. També comportà el desafiament de recobrar la consciència identitària dun poble com el valencià que ha sigut utilitzat per interessos partidistes gens honestos.
Lautora reflexiona sobre la història més recent, la corrupció, la irrupció dels nous partits, al voltant del feminisme, la cultura, la libertat dexpressió, el mitjans públics de comunicació, lofici de periodista, la memòria històrica i la urgència de fer un gir en larc parlamentari valencià. En definitiva, sobre lesperança que nodreix la cita en les urnes en una nova primavera, obrint un temps nou carregat dincertesa i dil.lusió. El pòsit del 15-M, amb la indignació corrent encara per les venes duna ciutadania farta, va bufar com el vent a favor que espenta per fer realitat el que semblava impossible. 2015 passarà a la història també com lany daprendre lliçons per a governar deixant de banda les regles del joc del vell bipartidisme. Simposa afinar amb la conjugació dels verbs escoltar i acordar.
En verd esperança sescriu un altre mes de maig i un altre guarisme amb l1 i el 5, aquest no exempt duna bona dosi de #valentia per dir sense pors que #ésara el moment del canvi polític valencià.
