A De la seducció i del sofriment. Poemes en prosa l'autor ha volgut aplegar, en un sol apunt, la disparitat plaent i lluminosa de la seducció amb la superfície estranya i dolorosa del sofriment. Tot sota la forma precisa dels poemes en prosa iniciats ja per Aloysius Bertrand en Gaspard de la nuit i per Charles Baudelaire en els petits poemes en prosa posteriors a Les Fleurs du Mal.
Contradictoris i extrems, els dos moviments de l'ànima fecunden el camp de les experiències humanes de l'extraordinari, ple de consciència del temps i del viure, ple de goig i tensió extrema. Temps de naixences i d'obertures a l'infinit, de transgressions individuals i socials cap a la mort del vell i la naixença del nou, plenes del sentit profund del viatge.
Si en el primer llibre l'autor es concentrava en una metafòrica biografia de l'artista, en aquest segon, ja plenament en el destret, s'esbargeix damunt del terrer on esclata l'ànima, que cerca el goig i el coneixement necessari per al viure, que no és altra que el de les transparències de la llibertat i l'infinit en el finit i el necessari de la vida.
