El dia que vaig marxar és levocació del temps sense pressa, de la calma dels dies sense agenda, de lalegria daprendre paraules noves en un idioma nou i de cançons que són la banda sonora dun temps únic. I també és el relat duna desaparició volguda, un parèntesi a Aix-en-Provence amb la sensación inesperada i agradable de vida i nous copains. Tamisada per lhomenatge a la infantesa i el record precís i emocionat dels pares, Albert Om ens regala una lectura lluminosa i vibrant que ens tempta de fer apressadament les maletes i esborrar-nos una temporada de la vida de cada dia.
