Quan tenia quinze anys, el 1922, Rafael Tasis va començar a escriure el primer diari de la seva vida. Cada dia, festa i feina, escrivia una pàgina de la llibreta que hi va destinar. Molt unit a la família, hi registra les celebracions festives, les visites als parents o les anades al teatre i al cinema i, és clar, les inquietuds més íntimes. Alhora, des d'una mirada càndida, hi reflecteix el batec de Barcelona, situada en la cruïlla entre tradició i modernitat. Políticament, el joveníssim Tasis s'hi mostra un catalanista abrandat, entusiasta del nacionalisme irlandès i partidari de la plena sobirania política de Catalunya. Lector voraç, hi fa gala d'una forta vocació literària i hi desplega múltiples projectes d'una ambició titànica, que apunten, incipientment, cap a la poesia, la narrativa i la crítica. Aquest primer diari mostra, en definitiva, com es conforma el Tasis escriptor.
