Aquí, entre el blau que tot ho abraça i la roca que resisteix, la vida segueix el ritme del cel i del mar. Amb les seves entrades i sortides, amb el pas dels dies que semblen sempre iguals però mai no ho són. Quan arriba lestiu, la vida es dibuixa a poc a poc, com un traç sobre un full en blanc, amb la simplicitat dun instant que, tot i ser fugaç, es queda per sempre: les barques enfilen cap a mar, les platges i les roques assisteixen, pacients, a la presència no sempre discreta dels estiuejants; els carrers somplen de rialles i de passes lentes, dolor de cafè als matins i de salabror als cabells després duna capbussada. Les tardes sestiren mandroses entre el sol i lombra dels pins, i els vespres són de taules llargues a la fresca, amb el soroll suau de les onades com a únic rellotge. I el blau, sempre el blau. Perquè la mediterrània no és només un lloc: és una manera de viure. Diari de bord ens convida a observar el món amb ulls més atents, a trobar poesia en la quotidianitat i a donar valor als moments efímers que conformen el nostre dia a dia. Aquí, la vida es viu i es dibuixa amb senzillesa: amb traços fins que capten escenes quotidianes, emocions subtils i petits instants que sovint passen desapercebuts. Cada dibuix és una finestra oberta a un pensament, un record o una sensació compartida. Potser, enmig daquestes línies dibuixades amb delicadesa, també ens hi podem trobar reflectits.
.- Darrere laparent innocència daquest llibre shi amaga tota una filosofia de vida: la ironia, la tendresa, lemoció, la passió, el civisme, la discreció, el gaudir de les petites coses i la joia de veure i viure el pas dels dies queda reflectida en les pàgines de Diari de bord.