L'agost de 1819, el balener Essex i la seva tripulació de 20 homes (el capità George Pollard Jr., l'oficial de primera Owen Chase, l'oficial de segona Mathew Joy i el grumet Thomas Nickerson, entre d'altres) van salpar del port de Nantucket com ho havien fet tantes altres vegades molts altres mariners: farien un viatge d'un parell d'anys per caçar balenes i extreure'n el preuat oli, que tan bé es pagava. Són homes valents i forts, provenen d'un poble de mariners, i se'n senten orgullosos. Però aquell viatge, que havia de ser un més, es va convertir en l'aventura més gran i terrible de les seves vides: l'hivern de 1820, el vaixell va ser atacat per un catxalot enfurismat i descomunal de 26 metres, amb un sentit de la venjança gairebé humà. Aquest fet real, que va suposar un desastre marítim, va servir d'inspiració a Melville per escriure Moby Dick. Però la novel·la només explicava la meitat de la història. La tripulació, amb tres bots de salvament, va quedar a la deriva durant més de 90 dies. Sense prou aliments, sense prou aigua, els supervivents van haver de fer front a les tempestes, la fam, el pànic, i la desesperació. Van arribar dubtar fins i tot de les seves creences més profundes, del valor de les seves vides i de la moralitat del seu ofici. Mentre el capità intenta orientar-se en el mar obert, camí de les costes de Sudamèrica, el seu primer oficial segueix entestat a conquerir la gran balena.
