La transcendència de la sorpresa i la contemplació; l'olor del camp mullat, la saviesa de la natura i l'enyor de les pèrdues que desa en el seu lloc a la terra. Camps i muntanyes d'un poble que es tornen testimonis del pas del temps. Els haikus de Jordi Roig són com passes d'un caminar vulnerable però segur. Passes amples que vencen obstacles, d'uns peus que traginen la vida i l'escriuen.
Del pròleg de Marta Pérez Sierra
