En aquest segon volum de la trilogia, Ermessenda de Carcassona, ja convertida en comtessa de Barcelona, Girona i Osona, assumeix les tasques de regència, a la mort del seu marit el comte Ramon Borrell, en nom del seu fill Berenguer Ramon. Més endavant, després de la mort del fill, exercirà també de regent del seu net Ramon Berenguer.
Serà una de les principals protagonistes d'uns temps d'intrigues i ambicions en què molts nobles voldran aprofitar la suposada feblesa de la minoria d'edat dels comtes de Barcelona, amb la intenció d'ampliar poder, drets i privilegis. Tanmateix, envoltada dels seus fidels consellers, amb Oliba al capdavant, Ermessenda sabrà protegir i consolidar l'herència del seu marit, no sense disputes familiars, concessions i aliances complexes.
Ermessenda, en un món d'homes, pensat per a homes, demostrarà ser una dona d'un caràcter singular, amb molta personalitat i grans dots de govern. La seva gestió serà qüestionada per uns i admirada per altres. Els seus enemics la veuran com una dona autoritària ancorada en el passat, mentre que els seus adeptes la distingiran com a continuadora i garant de l'herència comtal. Ella és, sense cap mena de dubte, una de les figures principals de la història de Catalunya.
