Cada tarda, quan es pon el sol, el temps sembla aturar-se en les mirades dels sahrauís. Mirades d'espera, de cansament, de nostàlgia. Però també són mirades d'esperança, d'il·lusió, de ganes de recuperar un temps perdut. Com el qui espera un núvol que porta la pluja, una pluja necessària per a un poble que ha hagut de viure en un dels llocs més inhòspits de la terra.
