«L’esperit alemany en perill» constitueix la culminació d’una inquietud doble: d’una banda, planteja la necessitat de refundar l’humanisme des d’Alemanya i de l’altra, no es pot obviar que el Romanticisme s’havia plantejat les possibilitats d’un nou humanisme. Per tant, la seua percepció de la desintegració de la ‘Bildung’ no era aliena a aquesta visió de l’humanisme alemany del segle XIX. El que els romàntics consideraven la represa de la Grècia clàssica, Curtius ho planteja a través de Roma, la llatinitat i el cristianisme. Com els romàntics, considera que Alemanya té una missió. L’aristocratisme intel•lectual, una lectura singular de la tradició europea, el menyspreu per les masses i el complex diàleg cultural i polític d’Europa al segle XX són aspectes cabdals d’un text punyent i suggeridor, que permet entendre millor aspectes clau d’un llegat cultural que és, també, el nostre.
