Estelles sota les ungles representa la tercera incursió de Josep J. Conill en el gènere aforístic, una modalitat d'escriptura sense xarxa poc apta per als esperits conformistes i pusil·lànimes que eviten qüestionar les pròpies conviccions. En la línia de la tradició europea que va dels moralistes francesos a figures com Lichtenberg, Nietzsche, Rusiñol, Kraus, Kafka, Canetti, Fuster o Lec, les sagetes verbals incloses en aquest llibre apunten als objectius més variats, però sempre amb la pretensió gens complaent de «fer sang» i amb el propòsit de rebentar les costures del sentit comú en matèria de religió, moral, política, convencions socials, literatura i art. Fa anys, Enric Sòria es va referir al nostre autor com «l'heterodox valencià que diu més coses d'interès per pàgina que conec» i la seva escriptura esmolada, a contrapel, ho ratifica amb una modalitat de pensament crític que convida el lector a recórrer el text com la travessia d'un camp de mines sembrat per un «desil·lusionista». El producte de tot plegat és un llibre detonant on, sota una aparença caòtica, es conjuga amb entremaliada destresa un ampl
