Aquesta obra no pretén ser una hermenèutica crítica de la hipòtesi de l'etern retorn, sinó una interpretació personal i íntima a través de la noció d'instant immortal i de la poesia. L'aforisme de Nietzsche ens impel·leix a trencar la closca de la comoditat i a meditar sobre la vida, sobre la mort i la condició temporal de l'home. És una pregunta abismal que ens arrenca de la indiferència i ens obliga a apostar, a decidir-nos, en definitiva, a pensar... I l'acte de pensar causa vertigen.
