París, migdia, en un autobús de la línia S, a una hora punta: puja un jove amb un barret estrafolari, escridassa un viatger que li clava empentes i tot seguit se'n va a seure. Davant l'estació de Saint-Lazare, dues hores més tard: el mateix individu parla amb un company, que li aconsella d'apujar-se el botó superior de l'abric per tancar-ne l'escot. A aquest argument tan escuet es redueix tota l'acció d'Exercicís d'estil, publicats per primera vegada el 1947 (i en versió definitiva el 1973); però en el llibre hi ha molt més, perquè la història hi és explicada noranta-nou vegades, de noranta-nou maneres diferents. No és gens sorprenent que aquesta sigui, a França i en tots els països en què ha estat traduïda, una de les obres més populars de l'autor, ja que, amb una aptesa extraordinària, Queneau va saber convertir un incomparable tour de force tècnic, lingüístic, retòric i estílístic en una festa del llenguatge que, a cada pàgina, convida el lector a una diversió intel·ligent.
