Enric Satué es despulla sense miraments ni complexos, i és ell: hedonista i reflexiu, amb llambregades de la saviesa que dona el viure, i amb una alta dosi d?ironia. Ens passeja des d?un temps que ara se?ns fa remot ?les sobretaules dels avis excombatents a Cuba i a la Gran Guerra, les fogueres de Sant Joan a les cruïlles de l?Eixample?, s?apropa rememorant dies feliçment superats ?les nits al Bocaccio, una visita forçada a la Jefatura Superior de Policía d?aires franquistes? i arriba al present celebrant el temps viscut ?com els relats que obren i tanquen el volum: «Autoretrat en un vas d?aigua» i «Tres festes, tres». Si cerquem el continu que travessa els vint-i-set relats, aquest és sens dubte l?art, però també l?amistat. Ambdós ?art i amistat? entesos no des de l?aparador, sinó des del magatzem, des de la sala de màquines. Una mostra d?aquest aparellament indestriable la trobem en el delicat «Unes Meninas a cau d?orella», en què reviu una íntima conversa amb Alberto Corazón, l?amic entranyable.