Finestra sobre el buit parteix de la investigació meditada, concreta, de la paraula en l'espai. Un romandre en l'ésser des de les preguntes essencials sobre el sentit de la vida. En paraules del mateix poeta: «Una pedra retalla el discurs del silenci». El caçador de versos observa i s'atura en l'instant precís que el poema succeix davant dels seus ulls, pot passar breus minuts o tota una eternitat, la noció de temps esdevé un pes més en la mirada. Antoni Clapés suma amb aquests tres reculls que componen Finestra sobre el buit: «Llavors abandonaries Greifswald», «Destret», «El viatger no sap» un dels tríptics més suggerents i evocadors de la poesia catalana contemporània.
