La Càndida és molta Càndida, i en començar el tercer de l'ESO s'adona que ja té edat d'anar de festa, de tenir les claus de casa, de comprar-se roba tota sola i de menjar-se el món.
La Càndida s'enfila amb entusiasme a la moto dels catorze anys i pel camí, malgrat el seu cul i el seu mal geni, topa amb l'amor, s'entusiasma i s'estimba.
Però la Càndida és admirable i no té cap intenció de frenar.