A partir de paraules del seu so, de la seva història, de les imatges que li desperten Maria Rovira construeix un llibre que és alhora un diccionari íntim i un recorregut emocional. Capítols que parteixen dun mot i acaben revelant una vivència: créixer i sentir-se estranya, estimar, observar, perdre, riure, recordar un
pare que ja no hi és.
Amb un estil que barreja humor, vulnerabilitat i una mirada lúcida sobre la vida quotidiana, lautora converteix cada paraula en una finestra al seu món interior. El resultat és un llibre divertit, tendre i trencador, que parla de dol, de llengua i didentitat amb una naturalitat sorprenent.
Un llibre escrit amb un to únic fragilitat, intel·ligència i una sensibilitat molt seva que confirma una narradora destinada a quedar-se
