Conformant els poemes, se'ns generen paisatges batuts pel vent ("com el vent del desert, per segles,/ s'ha estimat les dunes vora mar."), que clouen en capvespres d'hivern o en els ocasos i les matinades, els nocturns amb lluna o grafia d'estels, en mars turmentats per la tempesta, les torrenteres que clivellen... i les gavines, la casa amb estances en darrer terme acollidores; les calaixeres, els llibres i la platja com a "sorra promesa" i frontissa entre dues ribes. I, amb les imatges, les paraules o, millor dit, certes paraules que el nostre autor estima tot desgranant-les de forma controlada. Tot plegat, un jo poètic, pulcre, mesurat i gairebé pudorós, que l'Aureli no posa al seu servei, com a autor, sinó a fornir l'ànima i la bastida que sustenta les imatges, les paraules i el discurs dels seus poemes, en definitiva a assolir el gaudi dels seus lectors.
