«Els Elements d'Euclides constitueixen, doncs, un pont entre la matemàtica anterior al segle III aC i la d'aquest segle, i també entre aquesta i la dels segles ulteriors. És impossible explicar i entendre la matemàtica grega de després d'ell —i la del mateix Euclides que no sigui la dels Elements, com veurem a Grècia III—sense tenir-los presents i conèixer-ne el contingut específic, la metodologia, el que s'hi aconsegueix i el que fan possible. Conèixer-los fa entendre millor tots els resultats que obtingueren els matemàtics després d'ell i la seva obra. En canvi, el segon volum, Grècia IIb, conté l'aritmètica pitagòrica —els llibres VII, VIII i IX—; el llibre X, dedicat a les magnituds incommensurables, molt particular; i els llibres XI, dedicat a l'estereometria, XII, a l'exhaustió eudoxiana i, finalment, XIII, a la construcció dels sòlids platònics. Cada volum inclou la bibliografia i els apèndixs adients. I tots dos volums són el resultat de la voluntat de fer una adaptació comentada dels Elements d'Euclides, en català. Tanmateix, la figura del matemàtic grec i la seva altra obra formaran part del volum Grècia III, que contindrà la matemàtica i els matemàtics del segle III aC: Euclides, Arquimedes, Apol·loni, Aristarc, Eratòstenes, Nicomedes, Conó i Dositeu. El quart i darrer volum, Grècia IV, analitzarà la resta de matemàtics grecs rellevants, entre els quals hi ha Dionísodor, Diocles, Zenòdor, Hiparc, Heró, Nicòmac, Menelau, Teó d'Esmirna, Ptolemeu, Diofant, Pappos, Teó d'Alexandria i Hipàtia. No voldríem acabar aquesta breu introducció sense esmentar la complexitat dels Elements pel fet que són un text de maduresa. Això vol dir que hi entren en joc moltes idees intuïtives i moltes elaboracions formals [...]».
