Els homes i els dies aplega els dos dietaris que va escriure David Vilaseca al llarg de la seva vida: L'aprenentatge de la soledat i El nen ferit. ELS HOMES I ELS DIES és un llibre important per a la literatura catalana: important per l'ambició literària del projecte, per la projecció endavant, important perquè explora amb precisió i honestedat fonda l'experiència i el drama de sentir-se diferent —diferent acadèmicament, diferent en l'opció sexual, diferent en el model de vida—, perquè reflexiona sobre Catalunya, la vida acadèmica, les patums i la vida cultural, perquè es mira el país des de fora, i des de dins, i perquè parla sense embuts de sexualitat, de la recerca a voltes sòrdida, a voltes violenta i sempre agosarada d'una manera de viure diferent. Es una obra esplèndida i original, una veu poderosa i sorprenent, una mirada lúcida sobre el món en el tombant de segle.
Diuen que la novel·la està morta, i que és l'era de l'autoficció. Els dietaris del David Vilaseca són justament això, autoficció avant la lettre, abans de les modes i les tendències: és literatura provocadora i inspiradora, altament estimulant, marcada per una vida complicada i un final molt tràgic. La recuperació d'aquests dietaris em sembla una aportació imprescindible al nostre panorama, un projecte ambiciós i deliciós per igual.
Eugènia Broggi, editora
