La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: Ja no soc una persona. No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s'asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una incapacitat d'expressió extrema. Aquest llibre auster, escrupolós i profundament commovedor és un dels punts més alts de l'obra de l'escriptor guardonat amb el premi Nobel de Literatura el 2019.
