Quan un entra al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, si alça el cap, és molt probable que la primera figura que vegi pintada al sostre sigui la de Balmes. També hi són les de Torras i Bages (enfrontada a la de Balmes), Llorens i Barba, Menéndez Pelayo, etcètera. Però la de Balmes destaca pel lloc que ocupa. Com és ben sabut, els murals actuals van ser pintats en temps de la dictadura de Primo de Rivera per tal de substituir els frescos noucentistes de Torres García, poc reeixit a l?hora de mostrar la naturalesa essencialment espanyola de l?esperit català i de les contribucions que aquest havia fet a la Nación. Doncs bé, avui, quan un entra al Saló i contempla el retrat de Balmes, allà dalt, presidint la part central de la nau, l?assalten sobretot dues preguntes. Primera: si avui calgués tornar a decorar el sostre del Saló, l?artista o la institució hi pintaria pensadors? Segona: si el Saló s?hagués de remodelar i es prengués la decisió d?enretirar o d?arrencar els frescos actuals, què se?n faria del retrat de Balmes? L?observació a propòsit del Saló Sant Jordi i les inquietuds resultants ens ajuden a caracteritzar la situació delicada que avui dia manté la cultura catalana amb el llegat i la figura de Jaume Balmes. Però també ens ajuden a veure la relació que manté la cultura catalana actual amb el pensament filosòfic del segle XIX. Tot això, d?alguna manera, és el que es va voler abordar en el Simposi Trias que va tenir lloc el 23 i 24 de novembre de 2016 a Vic. El llibre que teniu a les mans n?és el testimoni.
