La desaparició d'una adolescent de 17 anys a un poble anomenat Arveda desencadenarà les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res és el que sembla.
«Sempre havia imaginat que tot seria diferent. L'Ester feia estona que em mirava. I jo només sentia la música fent-me pessigolles per tot el cos. I notava com la suor del llop regalimava per la seva esquena, aquella fortor de cos de nit d'estiu, i em deixava les mans xopes. Les meves mans petites, les ungles pintades, les seves mans grosses i dures de treballar la terra. Ets meu, llop. Suplicava en veu baixa. I la punta del nas em quedava just damunt de la seva espatlla. La mida perfecta que ens feia encaixar. I jo l'estrenyia i ell que era un negat ballant em trepitjava i no deia res».
