Làpida és aquell pes mascle que tesclafa i la molsa-dona que testira terra endins. És el vent que entra per les clivelles de la pedra i és el crit que no saps fer (encara). La gespa tova, molla, et xucla, i la pedra tofega, et pesa i lhas de digerir. Sota la làpida, puja la pluja de sang de lúter i sescampa com un crit. Damunt de la làpida, cignes volen cap al nord i sobrevolen la poeta morta en un repic incessant de campanes.
