Aquesta obra aplega un centenar d'articles sota un nexe comú: la defensa de la normalitat social en l'ús de la llengua catalana. Aquesta aportació sobre un aspecte poc conegut de l'obra de Joan Triadú vol posar el focus en els interessos socials i culturals del pedagog, més enllà de la crítica literària que conreà tota la seva vida.
Aquest centenar d'articles sobre llengua i cultura catalana han estat cercats i són presentats per l'historiador Josep M. Figueres posant l'èmfasi en la vessant reivindicativa, crítica i de sensibilització, i constitueixen un conjunt rellevant sobre la relació entre els poders públics i la realitat catalana de la segona meitat del segle xx.
Procedeixen de tribunes en què col·laborà durant el període franquista en la defensa i promoció de valors culturals —como ara Ariel i Forja— i, durant el període posterior se centren especialment en la reivindicació —des de capçaleres com Serra d'Or i Avui—, per constituir així un valuós testimoni, amb la força d'una crònica periodística, sobre la voluntat de ser del poble català.
