Des que tinc ús de raó, la gent sempre se'ns ha quedat mirant, a la meva família i a mi. El meu pare diu que és perquè som «especials», però mai hi ha ningú que s'assembli a nosaltres en els libres d'història de l'escola. No obstant això, aquest any és diferent. En una excursió per estudiar la Segona Guerra Mundial, he vist el meu nom esculpit en una església, sota un lleó daurat. Encara no sé qui va ser aquesta persona, però el que sí que sé és que va ser un heroi. I això ho canvia tot. De fet, és possible que, amb la meva ajuda, sigui capaç de canviar la Història.
