Llum de cendra assenyala larxiu que defuig de lordre: el viu. El cos que canvia és ple dindicis, però també el llenguatge que ens conforma i el paisatge que trepitjam. Aquest poemari insinua les restes que, malgrat els intents constants damagar-les, pertanyen al present.
El llibre neix de mirar amb insistència la superfície lunar a través dels prismàtics i dexaminar el que hi ha a tocar amb ulls de microscopi.
El fenomen astronòmic de la llum cendrosa és el punt de partida.
