En un acte de catarsi, la Lisa Cama ens desgrana la seva existència de confrontació i descoberta escrivint a la seva mare Rosa Tarrés, una dona nonagenària amb el seny perdut. Una vida de comoditats en una família burgesa i cat.lica de què només es podrà deslligar per influència de la seva amiga bielorussa Greta Lanskaya. Tres dones amb perspectives de vida molt diferents. Un apreciat vas cerimonial preinca que finalment arriba a la galeria dÆart de la família Cama-Tarrés és lÆobjecte-excusa per on pivota aquest relat; un quero que, del cor de lÆimperi de lÆInca, transita fins al centre de la cultura parsi, passant per la singularitat de la religió i dels déus hindús. Amb el referent del cognom Cama ùo Kamaù del qual, dÆuna manera velada, anirem descobrint la seva dispersió pel món.La pèrdua, lÆamor i el desamor, la diferència de classes, la cerca dÆuna identitat, les religions, lÆactivisme, lÆestima per lÆart... seÆns presenten a través dÆuna finestra oberta per a la reflexió.
