La resistència armada antifranquista va representar el major esforç que hi haguè
per enderrocar la dictadura de Franco. Els recursos humans i materials dedicats,
incorporats des de l?interior i enviats des de França (especialment pel PCE), pretengueren
bastir un projecte armat per restaurar la República. Significant tant
la consagració del compromís antifranquista d?exiliats o represaliats com un
refugi per escapar de la repressió i per sobreviure, implicà esperances, grans expectatives
i enormes i valuoses pèrdues. L?objectiu de la present obra, és efectuar
un anàlisi de l?AGLA (Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón), des de l?òptica
territorial i del component humà que integrà i col·laborà amb l?Agrupació.
El caràcter i la procedència dels integrants, així com el procés de formació
d?aquella resulten essencials per entendre les seves peculiaritats i diferències respecte
les altres agrupacions armades antifranquistes. Així, a més d?analitzar la
seva formació, s?exposen les característiques de l?espai territorial rural, dispers
i muntanyós on s?assentà i es nodrí l?Agrupació, plantejant la incidència de la
conflictivitat agrària haguda i la complexa relació entre el camperolat i els guerrillers.
Es rescata aquesta gent anònima que integrà l?AGLA, a partir d?un anàlisi
exhaustiu de la seva heterogènia composició interna i de les variades trajectòries
i perfils dels seus membres. Junt a ells, s?analitza el polièdric paper assumit per la
població civil (tant masculina com femenina), particularment masovers, vital en
el naixement, consolidació i final de les partides, així com les formes i els efectes
d?una repressió antiguerrillera que degollà l?Agrupació i trasbalsà enormement
el territori.
