Me'n recordo s'allunya radicalment de les convencions del gènere memorialístic. Cada frase comença "Recordo..." i és seguida per un sol record. La successió de records -ni cronològica ni temàtica- que barregen el més banal i el més transcendent, allò particular amb allò aparentment universal s'acumula formant un retrat complex de la infantesa de l'autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la seva vida d'artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El mateix Brainard escriví: "Sento que és tan sobre tothom com sobre mi mateix. I m'agrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és un sentiment agradable. No durarà. Però n'estic gaudint mentre puc". La primera edició, de 1970, en una petita editorial, s'esgotà ràpidament, i les reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un gran èxit. Me'n recordo ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar Georges Perec en el seu llibre Je me souviens que està dedicat a Brainard.
