L'obra d'Abensour mostra la utopia i la democràcia com un element cabdal i d'actualitat, per aproximar-se de manera renovada a la comprensió dels nous moviments socials emergents; que justament es presenten en clau d'irrupció i amb voluntat de permanència. Hi ha en aquests, tal com l'obra abensouriana proposa, una clara politització de la societat civil, que es concreta en la presa de la paraula i l'acció originària. Es pot entreveure d'aquestes la voluntat de construcció de noves institucions que donin resposta clara i eficaç a les noves emergències socials, que sorgeixen permanentment, i que són semblants en la forma i en el fons a les injustícies combatudes pel poble de París al 1793: «Pain et institutions»; i que ara, actualitzades, agafen noms diversos.
