Els paisatges que més agraden a Llibert Ferri, lautor daquesta narració, tenen a veure amb les seves cròniques de durant més de vint anys a Rússia i Europa oriental: Moscou, Sant Petersbug,
Budapest.
Paisatges polítics, socials, urbans, que de tant en tant sobrien a algun paisatge humà.
Poc sesperava el reporter que, en evaporar-se aquella etapa professional, els seus pensaments i emocions anirien configurant uns altres paisatges més dara i aquí, del dia a dia, on el principal protagonista seria el seu gosset Ítxigo.
Amb ell passeja alhora que connecta amb racons de la ciutat el carrer dels Ocells, la plaça de Sant Pere, el parc de la Ciutadella, la plaça del Comerç i la seva
font i amb persones estimades.
Els paisatges de lÍtxigo esdevenen sequències inesborrables de la vida del Llibert.
I en recordarà un de tan especial com fora de la realitat formal: lÍtxigo fent-li festes mentre sona la cançó Hey Judem dels Beatles, en un racó de la Lexington Ave de Nova York.
