La seva poesia, arrelada a les contradiccions existents entre paraula, temps, amor i mort, sobresurt per la intensitat expressiva i la força enlluernadora de les seves imatges. A Mirall de negra de nit, la vivència de la pèrdua, la mort de l’altre i l’absència com una experiència transformada en llenguatge com a única possibilitat de subsistència, confirmen la veu poètica de Pont com un dels cims contemporanis de la nostra literatura.
