El músic Baltasar Samper i Marquès (Palma, 1888 Ciutat de Mèxic, 1966) ha estat, fins avui, una figura semioblidada i secundària dins la cronologia i la historiografia musicals catalanes, reduït gairebé a una caricatura trista del que va ser la seva intensa vida artística, intel·lectual i política, abans i després de la guerra civil espanyola. Samper va ser un autor de primer nivell que va liderar el Noucentisme musical i que va destacar en tots els fronts de l'artista: la composició, la crítica i divulgació, la direcció orquestral, la interpretació pianística i la recerca musicològica.
Però, per damunt de tot, Baltasar Samper va ser un activista, un músic políticament compromès amb un republicanisme progressista i profundament, i radicalment, catalanista, que posava la seva excel·lència creativa al servei de la seva ideologia
i d un projecte de país, tant a Barcelona com a Mallorca. Es va mantenir fidel a aquest compromís coherent, amb totes les conseqüències, fins als darrers dies de la guerra civil, i durant l'exili a França i a Mèxic; i tot això el va conduir inexorablement a l'abandonament i a l oblit.
L'objectiu d'aquest llibre, resum d'una llarga tesi doctoral, és mostrar i recuperar per a la memòria col·lectiva una de les figures cabdals de la música catalana del segle xx.
