Hi va haver un temps en què la vida dins ledifici era, si no senzilla, almenys predictible, reglada pel seu estàtic ordre intern. Oblidats del món exterior, els hostes navegaven a vela entre aules i passadissos. La jerarquia era invisible i inútil, i els estudiants es mesclaven amb els pacients com a la cuina el xef ordia el caldo i els pastissets de cabell dàngel i les pizzes i les merengues de tres colors de manera interactiva i fins amable.
Però a fora esclatà un conflicte. I malgrat que ningú no sap, ni li importa, què lha causat, un vent de mort sescola entre les parets amples i sobre els claustres, i la pluja negra amara els hortets i lànima dels habitants, i lhora de lamor o de fer-se vegetarià es perd, potser per sempre, en la mullena hostil.
Una novel·la escrita en primera persona amb la intensitat, la veritat, dun diari íntim, però que al mateix temps ofereix un humor que la fa pròxima i una tendresa a flor de pell.
XXX Premi Benvingut Oliver de Narrativa
