Aquesta afirmació de l?autor ens resulta avui sorprenent, en un món poc procliu a la simbologia, que ha perdut el contacte amb la narració oral i que tendeix a llegir amb rapidesa i en diagonal. No és així, però, com solem aproximar-nos a la Bíblia: l?escoltem pausadament a través de la litúrgia, l?anem assaborint a poc a poc... i acabem adonant-nos conscientment o inconscient de la càrrega simbòlica d?alguns elements reiteratius, que ens connecten uns episodis amb uns altres. És el cas dels nombres: dotze tribus, dotze apòstols, dotze portes, dotze àngels, dotze estrelles, dotze cistelles de pa, dotze anys, dotze legions... fan pensar. Rodolf Puigdollers fa una aproximació sistemàtica al significat de cadascun dels nombres en el Nou Testament, pouant, és clar, en l?Antic Testament. No es tracta de càbales ni d?especulacions, sinó de la comprensió d?elements fonamentals en la cultura de les primeres comunitats cristianes, hereves de la tradició jueva. Rodolf Puigdollers i Noblom (Barcelona, 1948) és escolapi, doctor en teologia i rector de les parròquies de Sant Sadurní de la Roca del Vallès i de Santa Maria del Jaire de la Torreta, a la diòcesi de Terrassa. És autor d?una àmplia sèrie de publicacions bíbliques, catequètiques i pastorals, un bon nombre de les quals han estat editades pel Centre de Pastoral Litúrgica en aquesta mateixa col·lecció.
