No ens trobem enmig d’una crisi sinó d’un canvi d’època de la història, com va succeir al final de l’Imperi romà o de l’edat mitjana. Són canvis que es produeixen perquè succeeixen coses noves, se n’inventen d’altres i se’n destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bàrbars. N’hi ha de bons i de dolents, constructors i destructors.
L’autor identifica, en «El bàrbar que salvà la Sixtina», la informàtica i les noves tecnologies com un dels bàrbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim.
En «El trauma dels llagostins bornis», s’hi presenten algunes de les barbaritats –això mateix, els bàrbars– que en l’actualitat es fan presents en la producció i comercialització dels aliments.
La informació actua com un tercer bàrbar. «Si les opinions públiques no estan ben informades, tampoc podran moderar els poders econòmic i polític», es diu en «Quatre cròniques al preu d’una». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans de comunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu.
Els bàrbars poden crear unes societats noves i millors, però també transformar-les en un desert de drets i valors.
Rossend
