Tanmateix, al jardí del nen dels cereals no hi queia ni una gota. Hi havia un núvol a sobre que, tot i estar fent mil formes divertides, sempre anava carregat d'aigua. Era el Núvol Que No Podia Ploure.
El Núvol estava molt trist, però era incapaç de deixar anar ni una llàgrima. Se sentia ofegat, no sabia què li passava. Feia molt de temps que estava enfadat, tot i que ni ell mateix se n' havia adonat.
