El Viaducte, una petita tela de la millor època de Van Gogh, és al museu Kröller-Müller, a la vora d?Amsterdam. L?assessor tècnic d?aquest museu és un dels màxims especialistes en l?obra del pintor holandès, però també és un bon restaurador i, d?amagat, un excel·lent falsificador de quadres primitius. Ell mateix ho revela a Irka, una jove alemanya que ha conegut casualment. I també li revela la història familiar que fa que, per ell, el Viaducte tingui una importància molt especial. Hi ha moltes coses, a més de l?edat, que separen l?assessor tècnic i la jove que viatja per Europa fent catedrals a les voreres dels carrers; però, malgrat tot, estableixen una relació que els portarà a compartir una experiència realment singular dins la xarxa internacional de la pintura falsa: l?operació que dóna nom a aquesta novel·la d?idees i d?intriga, esplèndida i trepidant, que va quedar finalista al Premi Sant Jordi del 1961. JOAN VILA CASAS (Sabadell, 1920), és conegut sobretot com a pintor, per les Planimetries que va començar a fer a la segona meitat de la dècada dels cinquanta, quan també s?iniciava com a escriptor. Entre 1954 i 1966 va publicar tres reculls de proses i sis novel.les. A partir de 1967 va estrenar deu obres de teatre, algunes amb el pseudònim Carles Valls, i va escriure uns quants guions de televisió. L?any 1970 es va encarregar de l?adaptació radiofònica de la seva tercera novel.la, Operació Viaducte (1962). La seva producció novel.lística també inclou Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Nnoba fygurassió (1965), Aiguafort del XII (1966), i Jourdain 65 (1966).
