Martí Just i Montraveta ens proposa, com indica el títol, una obra sobre l'ordre i la simetria de l'univers. Però, tal com reconeix, "és difícil entendre que una afició, com és la de mirar, observar i entretenir-se mirant el cel, pugui significar solitud. Tanmateix, no és una solitud entesa del qui està sol o gairebé sol o que viu sol, sinó que és una solitud de recerca, una solitud d'harmonia amb l'espai, d'harmonia amb les llums dels estels i amb els silencis de les nits". Al capdavall, tot el seu estudi i la seva reflexió parteixen de la convicció que "creure és fonamental per a l'ésser humà. És el motor del nostre desenvolupament, de la nostra evolució". Tal com ell manifesta, doncs, "si no creguéssim en res, ni tan sols en nosaltres mateixos o en els altres, la humanitat possiblement quedaria estancada o potser ja no existiria. Creure, tenir esperança, tenir fe, és, en certa mesura, viure realitzats i satisfets".
