«L’únic bé és la bellesa moral»; «per a viure feliç n’hi ha prou amb la virtut»; «tots els savis són lliures i tots els necis esclaus»: vet aquí algunes màximes de l’ètica estoica, cèlebre per la seva severitat. A Les paradoxes dels estoics, Ciceró parteix d’aquests principis i els desenvolupa amb la seva coneguda habilitat retòrica; el resultat són un seguit de textos breus i punyents, que en alguns casos recorden els moments més tensos de l’oratòria ciceroniana, però que no deixen mai de banda el rerefons filosòfic.
El text llatí i la traducció, que es presenta acompanyada d’un ampli aparat de notes, són precedits per una exhaustiva introducció. L’edició que presentem és la primera traducció catalana moderna d’aquesta obra.
