La pilota té els seus déus: noms mítics que s enlairen amb la millor tradició de les històries que parlen del sacrifici i la llum, eixe pes intangible que també es respira al Trinquet de tant en tant. Tal volta, amb la pilota passarà el mateix que amb tantes i tantes disciplines humanes: que serà la literatura qui li donarà força i continuïtat: dimensió metafísica. Pelayo blues n és una mostra evident. Com tots els testaments que naixen de la passió i la ràbia, esbudella amb precisió les raons i els motius, les ferides i les cicatrius, l alé atàvic d un poble que seguix sense saber el que serà de major. Possiblement, i eixe dolor impregna cada pàgina d este llibre, el no-res. Tot plegat, i com va dir el nostre poeta: "caldrà fer camins de secreta esperança". El futur és la gran incògnita.
