Els textos recollits en aquest volum corresponen al període més actiu dactivitat política de Fanon i reflecteixen les etapes duna mateixa lluita, que evoluciona i creix contínuament, però que manté una orientació clara i uns objectius fixats des del principi. Des de la seva experiència com a psiquiatre, Frantz Fanon ens dona un testimoni de primera mà de com el racisme defineix la construcció de la personalitat individual i social en els subjectes colonitzats, tant a França com a les Antilles o a Algèria, on exerceix fins a 1956 a lhospital psiquiàtric de Blida.
Després de dimitir, ja en plena guerra dindependència, Fanon milita activament en el Front dAlliberament Nacional algerià com a redactor dEl Moudjahid, el diari oficial del moviment. Hi exerceix de cronista de la guerra i sap preveure lenfonsament de lesquerra francesa, atrapada en lambigüitat en relació amb el colonialisme i la guerra, i de tot el sistema polític de la IV República francesa. També reflexiona sobre les perspectives de confluència de les lluites de tots els pobles colonitzats, sobre les aliances en el pla internacional i sobre les condicions per a una aliança de tot el continent africà contra les potències colonials.
Lagudesa i la claredat en la seva anàlisi ens donen, avui, les claus necessàries per entendre el funcionament dun imperialisme que encara deixa sentir el seu pes sobre el món contemporani.
