CAMPRUBÍ I VENDRELL, MARGARIDA
«Mentre el conductor obria el capó i els nostres viatgers sortien resignats del vehicle van aparèixer sis criatures que semblaven tallades amb escaire en diagonal. El més alt devia tenir uns quinze anys i el més petit no devia passar dels tres. Feien pasturar el ramat de vaques esquifides del poblat. El conductor va donar una galleda al més gran manant-li que anés a recollir aigua, el gran li va passar l?ordre a crits al següent i així fins que va arribar al petit. Semblava un esquetx del Tricicle, només faltava que el menut hagués passat la galleda a un company inexistent, per adonar-se que ell era el darrer.» Margarida Camprubí, Tanzània.
«Darrere de tota broma, hi ha una mica de broma, crec que diuen els anglesos, i per això cal prendre?s aquesta obra molt seriosament. Un llibre és un viàtic, un passaport, una finestra al món. I aquest ho és, pel cap baix, setze vegades. (...) Us convido, doncs, lectors i lectores, a recórrer les pàgines de Per on mamen els elefants? sense presses, amb els sentits desperts i la ment ben oberta, perquè és així com l'?ha escrit la Margarida» Mònica Miró, al pròleg.
